Aviat celebrem Carnestoltes! I, com molts de vosaltres recordareu, quan finalitza aquesta festivitat es produeix l’enterrament de la sardina. El que potser no teniu tan clar és l’origen i el significat d’aquesta tradició. Doncs bé, aprofitarem l’avinentesa per explicar-vos en què consisteix i, de pas, us donarem alguns consells i idees en relació al consum d’aquest peix tan conegut.
Origen de l’enterrament de la sardina
L’enterrament de la sardina és l’acte simbòlic que posa fi al carnestoltes, tot marcant l’inici de la quaresma. Marca el final d’un periode de diversió descontrolada i l’inici de l’abstinència i la penitència.
L’origen de l’enterrament de la sardina s’atribueix a la tradició de sortir a berenar al carrer el darrer dia de Carnestoltes. A més, té una certa connotació sexual pel periode religiós d’abstinència que s’iniciava en aquell moment.
En quant a la denominació, hi ha dues teories: la primera fa referència a la “sardina” com la part del porc corresponent a l’espinada que s’enterrava tradicionalment per simbolitzar l’inici del periode d’abstinència. La segona fa referència al gremi de sabaters madrilenys que antigament esmozaven una torrada amb sardina i un gotet de vi per tal d’aguantar fins l’hora de dinar. En auquest cas enterraven simbòlicament la sardina prop del Manzanares quan començava la quaresma.
Consum de la sardina
Sorprenentment, els romans Columel·la i Juvenal recomanaven menjar les sardines totalment podrides. Tanmateix, al llarg de l’Edat Mitjana i durant el segle XVIII es conservava en oli, vinagre o llard.
No va ser fins l’any 1822 que en Joseph Moulin va tenir la idea d’esterilitzar les sardines fent servir el mètode Nicolàs Appert tot introduint-les en les llaunes inventades pels holandesos i anglesos, creant així les sardines en conserva.
Actualment la sardina es consumeix fresca, conservada en salmorra o enllaunada amb oli.
I com preparar-les? Rostides estan boníssimes, el mateix que fregides en oli d’oliva, encara que són opcions poc acceptades per a fer-les a casa perquè desprenen molta olor. En escabetx resulten delicioses i aguanten un temps una vegada cuinades. Les conserves són molt versàtils i perfectes per a afegir a una amanida, preparar un paté o unes torrades.
